La falta d’afecte d’un fill pot extinguir la pensió d’aliments que per sentència li paga el progenitor no custodi?

Recentment, la Sala Civil del Tribunal Suprem ha donat a conèixer, en dret de família, una nova teoria sobre la possibilitat que el progenitor no custodi obligat, per sentència, a pagar una pensió d’aliments als seus fills, deixi de fer-ho si es pot arribar a demostrar de forma clara i contundent que la relació o el tracte entre el progenitor i els seus fills no es bona per causa imputable totalment als fills i en dir que no és bona volem dir que és molt dolenta.

Aquestes causes en realitat són les causes que en dret civil es coneixen com a causes de desheretament ara bé, diu el Tribunal que aquestes causes no cal que siguin taxatives com diu la llei sinó que es poden ampliar al ritme de les necessitats de la nostra societat i per això avui ja es contempla, en el marc dels nostres tribunals, el mal tracte psicològic com una de les causes de desheretament i amb aquest mateix esperit el dret català ha ampliat a una nova causa de desheretament l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, és per causa exclusivament imputable al legitimari.

Actualment, degut a la complexitat de la convivència entre les famílies reestructurades amb fills de diferents pares biològics tot sovint veiem que les desavinences entre pares i fills són violentes fins a arribar (en alguns casos) a extrems que no tenen solució.

En  relació a la sentència del Tribunal Suprem de data 19 de febrer de 2019, a la que es fa referència, en resum, direm que aquell concepte que fins avui imperava, que un progenitor podia estar obligat de per vida a pagar la pensió d’aliments dels seus fills, passés el que passés, ja no és tan radical doncs d’acord amb aquesta nova teoria del Tribunal Suprem sembla que  hi ha possibilitats de poder-se extingir la pensió d’aliments, decretada en sentència, a favor dels fills abans que s’emancipin econòmicament. 

Mercè Vilagrasa i Boldú