Conscients de les múltiples dificultats que es donen a conseqüència l'actual situació d'estat d'alarma i que afecten a tots els àmbits, entre ells de l'assessorament i la realització de tràmits administratius, posem a disposició de totes aquelles persones que han patit la pèrdua d'un familiar a conseqüència del Covid-19, una breu guia per tal de donar una primera orientació bàsica sobre els diferents tràmits que comporta la tramitació d'una herència, des dels tràmits inicials amb l'obtenció del certificat de defunció, fins a l'adquisició i liquidació tributària de l'herència.

Amb la vocació orientadora d'aquest blog, sense que en cap cas suposi un assessorament complet o en profundidad, s'indicarà a mode d'esquema els principals tràmits que comporta l'obertura de la successió per causa de mort (la tramitació d'una herència) a Catalunya (per la resta de Comunitats Autònomes, si bé molts dels tràmits són comuns, caldrà comprobar la normativa pròpia de cada Comunitat, en especial la tributària).

En primer lloc, essent conscients de la situació de dol que comporta la pèrdua d'una persona estimada i més en les cruels circumstàncies que s'està donant actualment a conseqüencia del COVID-19, sense possibilitat de comiat, cal donar un primer missatge per tal que les persones afectades puguin viure el seu dol sense pensar en la urgència de posar en marxa tota la "paperassa": una conseqüència directa de l'estat d'alarma és la suspensió dels terminis de presentació i ingrés de tributs, des del dia 14 de març i fins que es deixi sense efecte l’estat d’alarma (així ho ha aclarit l'Agència Tributària de Catalunya mitjançant comunicació de data 31/03/2020).

Aquesta qüestió resulta d'importància, ja que l'acceptació de qualsevol herència està subjecta a la liquidació (que no significa necessariament pagament) de l'Impost de Sucessions i Donacions i que la Llei fixa un termini taxat per tal de declarar i, en el seu cas liquidar l'impost (6 mesos), sota pena d'imposició de recàrrecs, interessos i fins i tot sancions en cas de no declarar-se o fer-se fora de termini. Per aquest motiu, atesa la subjecció a termini de la declaració tributària de l'acceptació (sense perjudici de la possibilitat de sol·licitud de pròrroga) que de forma indirecta fa que els tràmits conduents a l'acceptació de l'herència, tot i no tenir un termini obligatori, acabin de facto tenint-lo, aquesta suspensió dels terminis pot suposar un petit alleujament pel fet no haver de patir aquesta càrrega de forma tan immediata en aquests moments.

Tràmits inicials

Certificat de defunció

En el moment de la defunció de tota persona, per part de l'autoritat sanitària (bàsicament els facultatius mèdics) es certifica documentalment la mort d'aquesta persona, des del punt de vista clínic.

Aquest certificat és enviat pels propis facultatius al Registre Civil competent (el del lloc de la defunció) als efectes que en aquell Registre, en el qual s'inscriuen tots els actes de vida de les persones (naixement, matrimoni, separació o divorci, entre d'altres), s'hi inscrigui també la seva defunció. Tot i que la sol·licitud d'inscripció de la defunció al Registre habitualment la tramiten els agents funeraris i cal fer-ho dins de les 24 hores següents a la defunció, actualment, en ocasió a l'Estat d'Alarma, s'ha dictat una Ordre del Ministerio de Sanidad que permet la inscripció de la defunció al Registre abans de les 24 hores i a la vegada s'habilitat la comunicació directa per via telemàtica.

La inscripció de la defunció al Registre Civil serà l'acte mitjançant el qual, des del punt de vista jurídic, es considerarà (es donarà fe pública) que una persona ha mort i, per tal d'acreditar aquesta circumstància davant de qualsevol Administració o entitat, serà necessari sol·licitar el que s'anomena certificat de defunció.

Per tant, com a punt de partida per poder continuar amb la resta de tràmits, caldrà disposar d'aquest certificat en el que hi consta la inscripció de la defunció al Registre Civil competent. Per a sol·licitar-lo es pot fer de dues maneres:

• Presencialment: acudint al Registre Civil corresponent (generalment el del lloc on s'ha produït la defunció) amb les dades de la persona difunta (nom, cognoms, DNI i data de la defunció segons ha certificat el metge).
• Telemàticament : omplint el formulari específic que hi ha previst a la web del Ministerio de Justícia, que podeu obtindre al següent enllaç, a l'apartat de presentació per internet.

Es tracta en qualsevol cas d'un certificat totalment gratuït, de manera que no comporta el pagament de cap taxa.

Certificat d'actes d'última voluntat

Es tracta d’un altre document imprescindible per la tramitació de la successió, consistent en una certificació emesa pel “Registro de Actos de Última Voluntad” pertanyent al Ministerio de Justícia, mitjançant la qual es posa de manifest si la persona abans de morir va atorgar testament i, en cas positiu, davant quina autoritat notarial i la seva data.

Aquesta informació és d’especial trascendència ja que en funció de si la persona causant va atorgar o no testament, els tràmits per regularitzar la seva successió varien. En aquest sentit, si es va atogar testament ens trobem amb el que es diu successió testada i, en cas negatiu, successió intestada. En qualsevol dels casos serà un document que els notaris i notàries i, en el seu cas, la resta d’Administracions i entitats, ens sol·licitaran per als respectius tràmits i, per tant, resulta necessari obtenir-lo. Cal tenir present que tot i que poguem arribar a conèixer que el familiar o amic va atorgar un testament en una data determinada i fins i tot el contingut del testament, aquesta circumstància ha pogut variar pel simple fet que s’hagi atorgat un altre testament amb posterioritat (tothom pot fer tants testaments com vulgui), de manera que legalment revocaría l’anterior i l’únic testament vàlid seria el darrer en el temps. Per aquest motiu, resulta encara més necessari sol·licitar aquest certificat per a que existeixi la certesa de quin va ser el darrer testament.

Per tal de sol·licitar aquest certificat, mentres duri l’Estat d’Alarma només pot fer-se per via telemàtica o mitjançant correu postal (recomano que es faci per correu certificat). Actualment el Registre no atèn sol·licituds presencials, tot i que realment no resulta mai la millor opció pel fet que a Catalunya només permet la seva presentació a la Gerència Territorial de Barcelona.

NOTA: el certificat no es pot demanar fins que hagin transcorregut 15 dies hàbils (sense comptar dissabtes, diumenges, ni festius, ni la data de la defunció).

• Per correu postal: cal descarregar-se el formulari que hi ha a l'efecte, concretament el model 790 i omplir les dades del sol·licitant, així com les relatives a la defunció (persona, data, etc.). Abans d'enviar el formulari cal però abonar una taxa, que a l'actualitat té un preu de 3,78€ (que haureu d'indicar al mateix formulari) i que es pot pagar aportant l'esmentat formulari davant d'una entitat bancària adherida (la majòria d'entitats bancàries), o bé mitjançant l'aplicació de pagament de tributs on line que tenen la majoria d'entitats bancàries (haureu d'anar a l'apartat de taxes administratives 790 i hi haureu de consignar el número de justificant que figura al formulari model 790). Un cop fet el pagament, cal enviar una de les còpies del formulari on hi consti la validació mecància del pagament (si s'ha fet a la finestreta de l'entitat bancària) o bé adjuntant-hi el resguard de pagament on hi consti el codi NRC facilitat pel sistema de banca electrònica, a la següent adreça: REGISTRO GENERAL DE ACTOS DE ÚLTIMA VOLUNTAD, Ministerio de Justicia, Plaza Jacinto Benavente, núm. 3, CP 28012 - Madrid.
  Un cop emès el certificat, el rebreu per correu postal a l'adreça que heu indicat al formulari. Cal tenir una mica de paciència, ja que és habitual rebre el certificat passat un mes.
• De forma telemàtica: per fer la presentació totalment telemàtica (inclòs el seu pagament), cal disposar de certificat digital i accedir a l'apartat "Solicitud de certificado electrónico de actos de última voluntad" que hi ha al següent enllaç. Un cop allí us demanarà que us identifiqueu mitjançant el vostre certificat i us farà omplir de forma telemàtica el model 790, així com efectuar el pagament també telemàtic. 
  La presentació telemàtica, a banda de l'avantatge de no haver de desplaçar-se per fer els tràmits i de rebre's el certificat també per via telemàtica, també agilitza el termini de recepció del certificat. Ara bé, no es pot fer la presentació si no s'han complert els 15 dies hàbils estrictes des de la defunció.

Certificat de contractes d’assegurança de cobertura de la defunció

Tot i no ser un document de caràcter obligatori, és un certificat que resulta recomanable sol·licitar ja que es tracta d’un document que posa de manifest tots aquells contractes d’assegurança de cobertura de la defunció, així com els d’accidents que cobreixen la contingència de mort, que tenia vigents la persona que ha causat defunció.

Aquest certificat docns, ens permetrà tenir informació sobre les assegurances vigents, així com l’entitat asseguradora, als efectes de poder reclamar els corresponents drets: la cobertura de les despeses de defunció, la indemnització per la defunció, etc.

La seva sol·licitud es realitza de la mateixa manera que la sol·licitud de certificat d’actes d’última voluntat anteriorment esmentada. Es duu a terme omplenant el mateix formulari model 790 i abonant també una taxa de 3,78€ (a data del mes d’abril de 2020).

Podeu utilitzar (recomano fer-ho) el mateix formulari per fer la sol·licitud de tots dos certificats. Per a fer-ho, només cal que tingueu la precaució de marcar amb una X la casella de tots dos tipus de certificats i, a l’apartat relatiu a la taxa, hi consigneu la suma de les dues taxes, es a dir, l’import de 7,56€ (a data del mes d’abril de 2020). Resulta important destacar que tot i que utilitzem el mateix formulari (tant per la presentació per correu, com per la presentació telemàtica), s’ha d’abonar la taxa corresponent per cadascun dels certificats.

Declaració/Manifestació de l’herència

Un cop s’hagi rebut el certificat d’últimes voluntats, podrem comprovar si la persona que ha causat defunció va atorgar o no testament i començar a fer els tràmits per tal de d’acabar acceptant-la i dur a terme els diferents actes de disposició a favor de les persones que ha ordenat el testador (per exemple lliurament de llegats, adjudicació dels béns de l’herència entre els diferents hereus, pagaments de llegítimes, etc.).

Cal advertir en primer lloc que es tracta de tràmits que tenen molta més complexitat que els anteriors, motiu per els quals resulta recomanable l’assessorament d’un advocat o advocada experts, ja que no solament us facilitarà els tràmits i us donarà seguretat, si no que també us podrà resoldre molts dels problemes que sorgeixen durant els tràmits d’herències (discussions sobre el mode de repartiment, si hi ha obligació/dret a pagar/reclamar determinades quantitats, si hi ha qüestions jurídiques sobre finques que cal regulartizar, etc.) i fins i tot també us podrà fer estalviar diners, especialment a nivell tributari i fins i tot també notarials i de registrals.

Fet l’anterior advertiment, per fer els tràmits de manifestació o declaració de l’herència, cal fer la següent distinció que ja s’ha enunciat anteriorment:

– Successió testada:

Quan el certificat d’actes d’última voluntat ens indica que la persona va atorgar testament. En aquest cas, caldrà contactar en primer lloc amb la notaría on es va fer el testament (el mateix certificat ens ho dirà), als efectes de sol·licitar una còpia autèntica de l’esmentat testament. Pot ser que la notària o notari davant el qual es va fer el testament ja no exerceixi o bé que ho faci en una notaria d’un altre municipi. En aquest cas podeu contactar amb la notaria de la vostra confiança per a que us indiquin quina notaria assumeix la funció d’arxiu del protocol del citat notari, per tal de sol·licitar-li la còpia del testament.

Per sol·licitar la còpia del testament cal acreditar un interés legítim (per exemple ser un familiar directe) i abonar el preu de la còpia (és probable que es demani un dipòsit per anticipat).

Un cop tinguem la còpia del testament, podrem veure quins actes de disposició va ordenar: l’hereu o hereva, si hi ha un llegat a favor d’algú, si es constitueix un dret d’usdefruit a favor d’una determinada persona, etc.

De forma paral·lela a la sol·licitud de testament, resulta necessari dur a terme una tasca d’indagació sobre els béns, drets i també les obligacions o deutes que tenia la persona causant, ja que tots ells formaran part de l’herència (l’hereu adquireix tots els béns i drets, però també succeeix al causant en les seves obligacions/deutes). En la majoría dels casos, els familiars directes coneixen els béns que tenia el difunt, però en qualsevol cas, resulta recomanable fer un esbrinament de béns al Registre de la Propietat i fins i tot al Cadastre (acreditant l’interès legítim) per tal de conèixer tots aquells béns immobles que eren de la seva titularitat.

També resulta imprescindible sol·licitar a les entitats bancàries on el causant tenia oberts comptes corrents o qualsevol altre producte bancari, per tal que certifiqui sobre aquell producte i el seu saldo (l’entitat bancària no ha de cobrar per emetre’l). Pel que fa els dipòsits o comptes corrents, es recomana també sol·licitar un extracte històric del compte dels darrers dos anys per poder comprovar els diferents moviments, ja que per exemple alguna donació en vida feta a favor d’un cridat a l’herència, pot tenir trascendència a l’hora de tramitar-la. Si no es coneixen les entitats bancàries on el causant tenia oberts comptes corrents, es pot sol·licitar informació a l’Agencia Estatal Tributaria, acreditant també un interès legítim.

Un cop s’hagi recopilat tota la informació sobre els béns, drets i obligacions/deutes de la persona causant, cal prendre la decisió si es vol acceptar o no l’herència: cal tenir present que cap persona nomenada com hereu o hereva té l’obligació d’acceptar l’herència. Això succeeix especialment en aquells casos en que a l’herència que s’ha d’acceptar hi ha més obligacions o deutes que béns o drets, de manera que la seva acceptació o bé no suposaria cap benefici per la persona nomenada o, fins i tot (si no s’accepta l’herència a benefici d’inventari*) podria suposar-li un perjudici per al seu patrimoni personal.

En cas que no es vulgui acceptar l’herència, resulta necessari dur a terme el que es coneix com a “repudiació de l’herència”. Es tracta d’un document públic mitjançant el qual la persona cridada com a hereva manifesta davant fedatari públic que no vol acceptar l’herència.

Per tal de fer l’acceptació de l’herència, caldrà preparar el document de manifestació i acceptació d’herència, en el qual s’exposarà la defunció de la persona i s’identificarà el testament que va atorgar, es descriuran els béns, drets i càrregues que conformen l’herència i, finalment les adjudicacions o pagaments que correspongui segons va disposar el testador. Aquest document, si no hi ha béns immobles (cases, pisos, solars, terrenys, etc.) es pot fer en document privat. En canvi, si hi ha béns immobles caldrà fer-lo necessàriament en document públic, ja que per tal de poder inscriure els béns immobles al Registre de la Propietat a favor de la persona hereva, resulta obligatori que la transmissió consti en document públic.

El document de manifestació i acceptació de l'herència s'haurà de presentar (declarar) a l'Agència Tributària de Catalunya a efectes de l'Impost de Successions i Donacions (és un tribut cedit a les Comunitats Autònomes), mitjançant el model d'autoliquidació 660 i 650 que trobareu a la web de l'Agència Tributària. Es pot presentar telemàticament o bé presencialment. Hi cap també la possibilitat de sol·licitar cita prèvia pel servei d'ajut per a emplenar els citats documents d'autoliquidació. Cal tenir en compte però que durant la vigència de l'estat d'alarma no resulta possible l'atenció presencial.

Aquesta declaració a l'Agència Tributària de Catalunya cal fer-la amb independència que el resultat sigui a ingressar (a pagar) o no, ja que es tracta en qualsevol cas d'una obligació de les anomenades formals (obligació a posar en coneixement de l'Administració una determinada informació).

El termini per a fer la "declaració" i el pagament és de 6 mesos des de la data de la defunció, tot i que durant la vigència de l'estat d'alarma, aquest termini queda en suspens, tal com es va acordar mitjançant Decret Llei 7/2020 de 17 de març.

D’altra banda, en cas de béns immobles de naturalesa urbana (cases, pisos, pàrquings, locals, solars en zona urbana, etc.) caldrà també declarar l’acceptació de l’herència als efectes de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut habitualment com “la plusvàlua”. Es tracta d’un impost municipal, que no tots els municipis exigeixen, motiu per el qual caldrà consultar a l’Ajuntament del municipi en que radica el bé immoble per si l’impost resulta exigible o no. En cas afirmatiu, caldrà presentar el document d’acceptació als efectes de practicar-se la liquidació. Cal tenir present que en els darrers 2 anys hi ha hagut un canvi interpretatiu sobre la exigibilitat d’aquest impost, arribant-se fins al punt de considerar-se inconstitucionals determinats articles de la Llei que regula l’impost. Tot i que en cas de successions resulta més complicat evitar el pagament de l’impost (es tributa el teòric increment de valor durant el pas del temps), resulta important assessorar-se bé a l’hora de presentar a liquidar aquest impost, ja que malauradament es tracta d’un impost “car” i en determinades situacions, podem estalviar-lo o pagar menys.

Amb el justificant de la declaració a l’Agència Tributària i en el seu cas també a l’Ajuntament del lloc de l’immoble, es podrà acudir al Registre de la Propietat per tal d’inscriure els béns immobles a favor de la persona afavorida per la successió.

Pel que fa els productes bancaris, també caldrà personar-se davant l’entitat bancària corresponent amb tota la documentació (acceptació i justificant de presentació tributària) als efectes que s’entreguin els diners. Aquest tràmit no es pas immediat, si no que les entitats bancàries obren el seu expedient de testamentària per a validar la documentació i, el cert és que triguen una mica. A més, és molt freqüent que cobrin una comissió bancària per aquest tràmit (normalment ronda els 100€), que per injust que pugui ser, té l’empara del Banc d’Espanya que ja ha manifestat que resulta procedent cobrar-la. També cal tenir en compte que per fer el lliurament dels diners, també acostumen a exigir que tinguis un compte obert a la seva entitat o si no, et poden aplicar una comissió a part per la transferència al compte d’una altra entitat (en una altra ocasió intentaré obrir un apartat dins del blog per tractar des d’un punt de vista crític aquesta pràctica).

En cas que es tracti d'un vehicle, caldrà fer el tràmit de canvi de nom a la Dirección General de Tráfico, sol·licitant cita prèvia (igual que la resta de tràmits, mentre duri l'estat d'alarma no pot fer-se el tràmit presencial).

– Successió intestada:

Quan el certificat d’actes d’última voluntat ens indica que la persona no va atorgar testament.

En aquest supòsit per tal de determinar qui és l’hereva o hereu, al no haver-se nomenat de forma expressa en testament, és la Llei qui ens dirà qui ho és (existeix el principi bàsic relatiu a que en tota herència sempre hi ha d’haver un hereu).

Per a fer-ho la Llei estableix un ordre de successió en funció del parentiu i la seva proximitat de grau amb el causant, de manera que el parent més pròxim, exclou a la resta.

A mode de resum (doncs el codi de successions preveu moltes particularitats en cada cas) podríem dir que l’ordre legal de la succesió intestada és el següent:

1. Els fills i filles.
2. Els néts i netes.
3. El o la cònjuge del causant o el seu convivent en unió estable (parella de fet)
4. Els progenitors del causant.
5. Els ascendents més propers.
6. Els parents col·laterals: les germanes i germans, en el seu defecte els nebots i nebodes i, en el seu defecte els parents col·laterals fins al 4rt grau.
7. Si no hi ha cap parent, l’hereva serà la Generalitat de Catalunya (com s’ha dit abans, sempre hi ha d’haver un hereu).

D’aquesta manera doncs, com a exemple, si alguna persona mort casada sense fills ni néts, la persona hereva seria el o la cònjuge supervivent. En canvi si ha mort amb fills, aquests serien els hereus.

Cal tenir present que en aquest darrer, el de la herència a favor dels fills, el o la cònjuge supervivent tindria dret al que s’anomena usdefruit universal de tota l’herència. Aquest dret atorgaria a favor de la cònjuge supervivent el dret a usar i gaudir de tots els béns de l’herència amb caràcter vitalici, malgrat els béns serien de titularitat (nua propietat) dels hereus. Que significa això? Doncs que si el causant tenia un pis, malgrat transmetre’s als seus fills com a hereus, el cònjuge supervivent podrà usar-la (viure-hi sense pagar arrendament) i si no hi viu, arrendar-la i percebre ella els rendiments.

La persona que segons l’anterior ordre sigui considerada hereva, haurà d’acudir obligatòriament a una notaria per tal que es declari públicament la seva qualitat d’hereva. Es tracta d’un tràmit mitjançant el qual es deixa constància de la manifestació que fa aquella persona juntament amb dos testimonis i la corresponent justificació documental, sobre el fet que és el parent més pròxim i per tant legalment li correspon a ella la condició d’hereva.

Amb la declaració d’hereus que farà el notari, un cop publicada oficialmente durant 20 dies, l’hereu podrà realitzar llavors el tràmit d’adquisició de l’herència de la mateixa manera que ho faria un hereu testamentari segons s’ha descrit anteriorment: mitjançant l’esbrinament dels béns, drets i obligacions, el document privat (només en determinats casos) o públic on es posa de manifest els béns, drets i càrregues de l’herència i la seva adjudicació, la seva presentació a les oficines tributàries corresponents, etc. (em remeto a tot el que s’ha descrit per al tràmit de la successió testada).

Aquesta és una descripció a mode de resum dels principals tràmits i qüestions amb que es pot trobar qualsevol persona que ha de dur a terme un tràmit successori (herència), que esperem que pugui servir com a guia per a aquelles persones que han patit la pèrdua d’un esser estimat a causa del coronavirus (COVID-19), i es preguntin, que he de fer ara? O, com tramitar una herència?

Per qualsevol sol·licitud d’assessorament específic o consulta, podeu contactar amb nosaltres Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo., amb les vostres dades personals i una breu descripció del motiu de la sol·licitud.

Autor Lluís Bautista Piñol
Photo by Stefan Gessert on Unsplash